Att l’Alcaldia dels Ajuntaments de Catalunya.

Les Sentències del Tribunal Superior de Justícia de País Basc, la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Balears, el Dictamen del  Consell d’Estat  davant la Llei de Coordinació  d’Extremadura, i el  Requeriment del Ministeri de la Presidència enfront de la Llei de Coordinació de Policia Local de Balears, i finalment la Sentència del Tribunal Suprem, secció quarta número 828/2019 de 14 de juny de 2019,  en els quals   es deixa molt   clar la impossibilitat   legal de  nomenaments interins en Policia Local.

Tots aquests pronunciaments faciliten que s’aclareixi el tractament que ha de donar-se al “interinaje” i als “interins”.

Adjunt pel seu caràcter clarificador el Dictamen del Consell d’Estat,  en el referit a aquest assumpte.

Consell d’Estat: Dictàmens

Número d’expedient: 18/2017 (Junta d’Extremadura)

18.)  Sobre la  possibilitat  de crear una  borsa de treball   d’interins per a exercir tasques de Policies Locals.

Una de les disposicions  de la norma sotmesa a  consulta que més observacions ha suscitat en el tràmit d’audiència afecta a la possibilitat que la Comunitat Autònoma, després d’un procediment   selectiu, posi a la disposició de les entitats locals una borsa de “personal   funcionari interí”  amb categoria d’agent  de la Policia Local.  El precepte sotmès a consulta, que convé reproduir, s’expressa d’aquesta manera:

“Article 54.- Personal funcionari interí 

1. La Conselleria competent en matèria de  coordinació de Policies Locals podrà crear, en els termes  que es fixin reglamentàriament, una borsa de treball perquè els ajuntaments que així ho sol·licitin, per raons expressament justificades  de necessitat i urgència i en els supòsits previstos en la normativa bàsica, puguin cobrir interinament places de la categoria d’agent    de la Policia Local, en condicions d’igualtat efectiva entre dones i homes. 

2. Per a formar part  de la borsa de treball  s’haurà de superar un examen,  la part teòrica del pertinent  curs de formació de l’Acadèmia de Seguretat Pública d’Extremadura, així com  la superació de les oportunes proves físiques, pràctiques, psicotècnica i mèdica.  

3. La borsa  de treball que  es creï no podrà  tenir una durada superior a dos anys des de la data de publicació en el Diari Oficial d’Extremadura  de la resolució de constitució d’aquesta.    

4. El nomenament interí com a agent de Policia Local no podrà excedir d’un any.  

5.  Els ajuntaments hauran d’iniciar el procés selectiu per a cobrir la plaça en el termini d’un any des que aquesta hagi estat coberta per personal de la   bossa   

6. Així mateix i en els termes de l’apartat 1,   la Conselleria competent en matèria de coordinació de Policies Locals podrà crear una borsa de treball per a categories diferents a la d’agent de Policia Local”.

Aquest precepte de l’avantprojecte  de Llei reflecteix una interpretació  del grup normatiu segons la qual existeix la possibilitat que  un agent de la Policia Local, que té condició d’autoritat d’acord amb l’article  7 de la Llei orgànica 2/1986, de 13 març, de Forces i Cossos de Seguretat, i està autoritzat per a  portar i usar armes, pugui ser un  interí. 

 És a dir, suposa que un empleat públic, nomenat amb  caràcter temporal, que  no ha aprovat  una oposició, sinó  uns cursos, i que  no té  la condició  de funcionari de  carrera, pot exercir funcions que  impliquen exercici d’autoritat tan  qualificades com les que permeten l’ús d’armes.   

El Consell d’Estat no pot compartir aquesta interpretació.

Pretén l’avantprojecte de  Llei enviat al Consell d’Estat  emparar-se en les previsions del  text refós de la Llei de l’Estatut  Bàsic de l’Empleat públic, aprovat per  Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, que fixa en el seu article 10 les característiques bàsiques d’aquesta categoria i disposa  que són funcionaris interins “els que, per raons expressament justificades de necessitat i urgència,  són nomenats com a tals per a l’acompliment de funcions pròpies de  funcionaris de carrera” quan es donin circumstàncies tals com  “l’existència de  places vacants” que no es puguin cobrir amb funcionaris de  carrera, “la substitució transitòria dels titulars”, “l’execució de  programes de caràcter temporal” o “l’excés o acumulació de tasques”.

No obstant això, en la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, es conté una disposició més específica respecte als funcionaris de carrera en general i als policies locals en particular:

“Article 92 Funcionaris al servei de l’Administració local. 

(…). 3. Correspon  exclusivament a els funcionaris de carrera al servei de l’Administració local l’exercici de les  funcions que impliquin la participació directa o indirecta en l’exercici de les potestats  públiques o en la salvaguarda de els interessos generals. Igualment són funcions públiques, el compliment de les quals queda reservat a   funcionaris de carrera, les que impliquin exercici d’autoritat, i en general, aquelles que en desenvolupament de la present Llei, es reservin a     els funcionaris per a la millor garantia de l’objectivitat, imparcialitat i independència en l’exercici de la funció …”.

La redacció d’aquest  precepte procedeix de la Llei 27/2013, 27 desembre, de racionalització   i sostenibilitat de l’Administració Local, i  suposa  una precisió introduïda en  el nostre ordenament per a evitar la possibilitat que  puguin cobrir-se els llocs reservats als funcionaris de carrera mitjançant contractes d’interinitat,   incloent entre ells els llocs que impliquen exercici d’autoritat, com és el cas de la Policia Local . 

D’aquest personal no es predica una de les característiques bàsiques del funcionari de carrera, que és   la inamobilitat, de manera que poden resulten més sensibles als requeriments de comandaments i autoritats dels quals depèn la renovació dels seus contractes.

El Consell d’Estat estima que les peculiars condicions de l’acompliment de les tasques   conferides a les Forces i Cossos de Seguretat no són compatibles  amb la interinitat en les funcions públiques. La condició d’autoritat,  l’ús d’armes, la inamobilitat i l’especial formació que es requereix en  un policia local exigeixen que aquests llocs siguin exercits per funcionaris de carrera seleccionats  mitjançant oposició, igual que ho són els llocs al servei de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia.

No existeixen,  obvi és dir-ho,  “agents  interins”  en la Guàrdia  Civil o la  Policia Nacional.

Així,  d’altra banda,  ho disposa l’article   9 del Reial decret legislatiu  5/2015, de 30 d’octubre, pel qual  s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic, que ha de   prevaler en una interpretació sistemàtica, i reserva a els funcionaris de   carrera amb nomenament legal “les  funcions  que impliquin  la participació directa  o indirecta en l’exercici de les  potestats públiques o en la salvaguarda dels  interessos generals de l’Estat i de les Administracions Públiques”.

Com  ha assenyalat la Sentència del Tribunal Constitucional 175/2011,  de 8 de novembre, en  la qüestió d’inconstitucionalitat  promoguda per la Sala contenciosa administrativa   del Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria, en  relació amb la disposició transitòria segona de la Llei del Parlament de Cantàbria 7/1994,  de 19 de maig, de Coordinació de Policies Locals: “A la vista dels  preceptes assenyalats podem reconèixer que  la policia local té, d’una banda, naturalesa  de força i cos de seguretat (art. 2 LOFCS ), integrada,  d’altra banda, en instituts armats de naturalesa civil ( art.  52 LOFCS), regida pels principis de mèrit, capacitat i antiguitat ( art. 6.6 LOFCS  ) i integrada per funcionaris al servei de l’Administració local ( arts. 130, 171.1 i 2 del text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local) coordinats  per les Comunitats Autònomes de conformitat amb la LOFCS i LBRL i amb funcions públiques que impliquen l’exercici d’autoritat (art. 92.2 LBRL), raó per la qual el seu acompliment es reserva exclusivament  a personal funcionarial (art. 92.2 LBRL i art.172 del text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local)”.

L’avantprojecte de Llei sotmès a consulta sembla trobar la seva inspiració en  l’article  41 de la Llei  4/2013, de 17 de  juliol, de Coordinació  de les Policies Locals de     les Illes Balears,  que  regula  un procediment  ordinari per a l’accés a la Policia   Local en el que hagués de ser, quan   és interinitat, excepcional. No obstant això, el sistema ha estat posat en qüestió per les més recents sentències, com  és el cas de les dictades pel Tribunal Superior de  Justícia de les Illes Balears el 15 de  juny de 2016, anul·lant els nomenaments de l’Ajuntament d’Eivissa,  i la dictada el 30 de novembre de 2016 en    la qual,  amb major  abast, es declara  la  nul·litat  del Reglament marc  de coordinació de Policies Locals de les Illes Balears.

Raona  el Tribunal  que no pot  acceptar-se  “que   l’exercici  de les funcions d’autoritat, com  són les que realitzen els agents de Policia Local al servei  de les Corporacions municipals, després de l’entrada en vigor de la  Llei 27/2013  de 27 de desembre, puguin ser realitzats per  funcionaris interins, quedant   exclusivament   reservades tals   funcions a funcionaris   de carrera”.

Les  sentències  citades han   donat lloc a   la publicació del  Decret llei 1/2017,   de 13 de gener, de   modificació de la Llei 20/2006,   de 15 de desembre, Municipal i de  Règim Local de les Illes Balears, i de  la Llei 3/2007, de 27 de març, de la Funció Pública de la  Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i de mesures en matèria  de coordinació de les policies locals de les Illes Balears, que assenyala en  el seu preàmbul que “les funcions reservades  a els funcionaris de carrera podran ser  exercides també per personal funcionari interí quan  es produeixin certes circumstàncies, atès que és obligat preveure  sempre la circumstància que alguna administració no disposi de personal funcionari de carrera, en un determinat moment, i en cap   cas es pot deixar de prestar una activitat essencial per als ciutadans” i pretén deixar ben clara l’aplicació preferent o vis atractiva de l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic també en l’àmbit local -i amb això de l’abast  i règim jurídic propi   de tots els funcionaris interins sotmesos a l’àmbit d’aplicació  d’aquest Estatut Bàsic-de manera que no quedi cap dubte respecte de  la possibilitat de nomenar funcionaris interins al servei de les  entitats locals de les Illes Balears, d’acord amb la legislació  estatal bàsica aplicable a tot aquest personal”. 

El citat Decret llei persegueix mantenir l’estatut dels  funcionaris interins, assumpte que considera d’urgent i extraordinària  necessitat, mentre es resol el recurs de cassació que s’ha presentat davant  el Tribunal Suprem.

D’altra banda,  com ja s’ha assenyalat en  aquest dictamen, el procés per a  crear una  bossa de funcionaris  interins a la disposició de les  corporacions locals del País Basc  està paralitzat.  

La  Resolució  de 10 de març   de 2016, de la Directora General de l’Acadèmia Basca de Policia i Emergències, per la qual  es convoca procediment selectiu per a la creació d’una borsa d’Agents interins/as de Policia Local ha  estat impugnada en via contenciós- administrativa davant el Jutjat contenciós administratiu núm. 1 de Vitòria-Gasteiz.

En  resum, el  Consell d’Estat  estima que la regulació que l’avantprojecte de Llei pretén establir en relació amb la possibilitat que  els llocs de funcionaris de carrera de la Policia Local siguin servits per funcionaris interins no s’acomoda al règim jurídic del grup   normatiu que afecta a els funcionaris de l’Administració local i contradiu els principis essencials que regeixen la selecció del  personal al servei de les Forces i Cossos de Seguretat, fixats  en la Llei orgànica 2/1986, de 13 març,  de Forces i Cossos de Seguretat.

Els membres de les  Forces i Cossos de  Seguretat no poden ser funcionaris  interins, contractats  sense haver superat una oposició  i subjectes a possibles renovacions  de el seu contracte, perquè exerceixen funcions  d’autoritat i estan autoritzats per a portar i  usar armes. Aquests llocs han de ser servits per funcionaris de  carrera.

I d’aquesta   conclusió es desprèn que  el procés mitjançant el qual  la Comunitat Autònoma pretén seleccionar  una borsa de personal interí per a posar-ho    al servei de les corporacions locals excedeix, amb  molt, de les seves competències en la matèria, que  es limiten a la coordinació de les Policies Locals. Aquesta consideració  té el caràcter d’essencial a l’efecte de la normativa del Consell d’Estat.”

I finalment es resolen els contenciosos pendents de balears i policia basca, amb la ressenyada sentència de TS Sentència del Tribunal Suprem, secció quarta número 828/2019 de 14 de juny de 2019, en els quals  es deixa molt   clar la impossibilitat   legal de nomenaments interins en policia local. 

Que al seu FD setè, estableix:

En conseqüència, després de la modificació de l’art.92.3 LBRL per la Llei 27/2013, de 27 de desembre no resulta ajustat a dret el nomenament d’agents de la Policia Local en règim d’interinitat, donada la regulació especial de la norma enfront del caràcter general assegut en l’apartat 1 amb remissió al EBEP.

Es per tot allò esposat que des de el sindicat SAP-PL ( Sindicats autònom de policia de les Policies Locals de Catalunya)

DEMANEN

 Que en aplicació de la:

.-  Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local Art. 92.3)

.- Llei 27/2013, 27 desembre, de racionalització i sostenibilitat  de l’Administració Local.

.-.Sentència del Tribunal Suprem, secció quarta número 828/2019 de 14 de juny de 2019. 

Es regularitzi la situació laboral de la gran quantitat de funcionaris de POLICIA LOCAL INTERINS a les nostres administració locals.

Per tant des de el sindicat SAP-PL, es reserven tots els drets legals, per denunciar cadascuna de les situacions de irregularitat que tinguem coneixement als Ajuntaments de Catalunya

Barcelona 1 de juliol de 2019